LA RATETA

Hi havia una vegada una rateta molt presumida que li costava molt despertarse perque sempre tenia són i després de romancejar pel llit havia de llevar-se, esmorzar d'una esgarrapada i sortir a corre-cuita de casa. Si no anava corrent a agafar el metro arribaria tard a treballar a la fàbrica de formatges.
A la fàbrica feien formatges de bola amb les màquines que tenien anaven a gran velocitat.
En acabar de treballar, la rateta va tornar de seguida cap a casa perquè aquell
dia li tocava fer l'escala, tot escombrant, es va trobar un dineret i es va dir: Si em compro avellanetes se'm cauran les dentetes. Si em compro pinyonets, se'm cauran els queixalets. Davant del dubte, va decidir d' anar a la botiga:
que difícil decidir! li agradaven les sabates, els vestits i també els barrets, però al final es va quedar un llaç molt bonic. Tota maca i cofoia, se'n va anar a passejar al parc i feia tant de goig que li van sortir molts pretendents. Se li van acostar un porc, un gos, un ànec...que li deien: Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, què et voldries casar amb mi? I després de sentir-los la veu, es va decidir pel gat, que era el qui la tenia més dolça. Però el gat, un cop a casa, ja no era tan dolç i demanava de tot, era desagradable i rondineta i tan mal humorat que es va voler menjar la rateta. Sort que un ratolí molt eixerit que passava per allí, va sentir els crits de la rateta i la va lliurar de les urpes del gat.