El racó de la lectura

Si vols veure-ho tamany real fes clic açí!

El racó de la lectura passareu una estona divertida!

EL PATUFET

El Patufet és un nen molt petit i entremaliat que sempre està disposat a
ajudar a la seva mare. Un dia, a l'hora de fer el dinar, la mare se n'adona que
s'ha acabat la sal i el Patufet li demana d'anar tot sol a comprar-ne; la mare
rondina perquè la idea no li agrada gaire, però com que ell plora tant i per tal
de no sentir-lo més, li dona els diners per comprar un paquet de sal.
El Patufet, molt content, se'n va cap a la botiga, però és tan petit, que per a que la gent no el trepitgi, va cantant una cançó:
Patim, Patam, Patum
Homes i dones del cap dret
Patim, Patam, Patum
No trepitgeu al Patufet.
El Patufet arriba a la botiga, i es posa a cridar molt fort per a que el botiguer el vegi; un cop té la sal, marxa cap a casa seva tot cantant la cançó.
Com que la mare està molt contenta, el Patufet aprofita per demanar-li d'anar a portar el dinar al pare, que és a l'hort treballant; la mare li omple el cistell, i el Patufet se'l carrega al coll i marxa cap a l'hort. Pel camí es posa a ploure i el noi per no mullar-se , s'amaga sota una col, però vet aquí, que un bou que passava per allí en aquells moments, es menja d'una mossegada la col i el Patufet. Els pares del noi, en veure que es va fent tard i que el Patufet no torna a casa, surten a buscar-lo i en passar per davant de l'hort es posen a cridar; el Patufet, quant els sent, els respon des de la panxa del bou, aleshores, els pares comencen a donar-li menjar al bou i tant i tant n'hi van donar, el bou va fer un pet i va sortir el Patufet, com si res hagués passat, i tots contents cap a casa van marxar.

LA RATETA

Hi havia una vegada una rateta molt presumida que li costava molt despertarse perque sempre tenia són i després de romancejar pel llit havia de llevar-se, esmorzar d'una esgarrapada i sortir a corre-cuita de casa. Si no anava corrent a agafar el metro arribaria tard a treballar a la fàbrica de formatges.
A la fàbrica feien formatges de bola amb les màquines que tenien anaven a gran velocitat.
En acabar de treballar, la rateta va tornar de seguida cap a casa perquè aquell
dia li tocava fer l'escala, tot escombrant, es va trobar un dineret i es va dir: Si em compro avellanetes se'm cauran les dentetes. Si em compro pinyonets, se'm cauran els queixalets. Davant del dubte, va decidir d' anar a la botiga:
que difícil decidir! li agradaven les sabates, els vestits i també els barrets, però al final es va quedar un llaç molt bonic. Tota maca i cofoia, se'n va anar a passejar al parc i feia tant de goig que li van sortir molts pretendents. Se li van acostar un porc, un gos, un ànec...que li deien: Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, què et voldries casar amb mi? I després de sentir-los la veu, es va decidir pel gat, que era el qui la tenia més dolça. Però el gat, un cop a casa, ja no era tan dolç i demanava de tot, era desagradable i rondineta i tan mal humorat que es va voler menjar la rateta. Sort que un ratolí molt eixerit que passava per allí, va sentir els crits de la rateta i la va lliurar de les urpes del gat.

ELS TRES PORQUETS

Hi havia una vegada tres porquets que van marxar de la granja. Però un cop fora s' havien de fer una casa on viure. El porquet gran va proposar de fer
una casa ben bonica on viure tots tres plegats. "Anirem a buscar maons i ciment", els hi va dir. Però els altres dos porquets van trobar que era massa feina. Nosaltres ens en farem una de branques, així tindrem menys feina i podrem jugar més ; però el tercer dels porquets, que era molt mandrós va dir que ell la faria de palla i així acabaria abans. I mentre el germà gran treballava, els altres porquets jugaven sens parar. Un llop que rondava per allà en sentir l’olor de porquet, va anar cap a la casa de palla .
El porquet mort de por, no volia obrir i el llop va dir: Bufaré, bufaré, bufaré i la casa desfaré.
El porquet va sortir corrent i va anar a casa del seu germà .Però el llop, que el
perseguia, va dir tot enfadat: Bufaré, bufaré, bufaré i la casa desfaré.
Els dos porquets van sortir corrent fins a casa del seu germà gran , que els
hi va dir que no tinguessin por, que aquella casa el llop no la podria tirar
perquè era de maons i ciment.
Va arribar el llop i es va posar a bufar i bufar però no la va poder tirar i tot
enfadat, va dir als porquets: Si no sortiu us morireu de gana, perquè no aneu
a l’hort a buscar pomes?
Hi anirem demà de bon mati, van dir els porquets.
El llop va anar a l’hort per sorprendre els porquets, però no venien, llavors, li
va arribar l’olor de confitura de poma, va córrer a la casa i els porquets rient li
van dir que havien anat a buscar les pomes abans de sortir el sol. I el llop
molt enfadat, va voler entrar per la xemeneia ,va caure , es va cremar el cul i
va sortir tant escaldat que no va tornar mai més a casa dels porquets.
I els tres germans plegats es van menjar tranquils el pastís amb confitura de
poma.

Collage